Els Jocs Olímpics de l'antigor, anomenats amb el nom d'"Olímpics" per celebrar-se a la ciutat d'Olímpia, van ser festes religioses, culturals i esportives celebrades a l'antiga Grècia (776 aC - 392 dC.) en honor als déus majors. En ells participaven els atletes, que havien de ser ciutadans i homes, i que s'entrenaven durant anys als gimnasos.
Existeixen moltes llegendes sobre l'origen dels antics Jocs Olímpics. Una d'elles associa els primers Jocs amb el concepte de l'antiga Grècia de ἐκεχειρία (ekecheiria) o Treva olímpica. La data de començament dels mateixos serveix com a referència del calendari hel•lènic i es considera que fou l'any 776 aC, encara que les opinions d'alguns acadèmics la situen entre l'any 884 aC i el 704 aC.
A partir de llavors els Jocs van prendre ràpidament una major rellevància a l'antiga Grècia, arribant al seu esplendor màxim als segles sisè i cinquè aC. Els Jocs Olímpics tenien una importància fonamentalment religiosa, amb concursos alternats amb sacrificis i cerimònies en honor a Zeus, (que la seva estàtua s'alçava majestuosament a Olímpia) i a Pèlops, heroi diví i rei mític d'Olímpia, famós per la seva llegendària carrera de carros i en honor al qual es van celebrar. El nombre d'esdeveniments va augmentar fins a vint, i les celebracions es van perllongar durant diversos dies. Les primeres competicions es basaven en carreres a peu, i més tard es van anar introduint la lluita; el pentatló, prova de diversos esdeveniments que incloïa llançament de javelina, llançament de disc i salt de longitud; el pancraci; les carreres de carros, i diverses competicions artístiques com la música, poesia i dansa.
A Olímpia s'hi van arribar a celebrar 293 Jocs Olímpics, fins que l'emperador Teodosi I els va abolir l'any 393 dC en considerar-los un acte religiós pagà (és a dir, no cristià).
